Vint-i-u de maig de 2026, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Dret. Estic visitant l’exposició «20 anys després del matrimoni igualitari: memòria, activisme i reptes de futur de la comunitat LGTBIQ+», que es troba al vestíbul de la facultat. Mentre llegeixo, sento una noia dir als seus companys mentre estudien –en un to clarament despectiu–: «Quan trauran els cartells aquests?».

Una museografia gens invasiva: dotze estructures de cartró en forma de puny alçat disposades per parelles a l’esquerra d’un passadís. Aquest fa uns quatre o cinc metres d’amplada i, a l’altre costat, –que és el cantó per on entra la llum de les finestres– hi ha només una parella de punys a cada extrem i, entre elles, tres taules també de cartró. Així doncs, a què es deu la queixa de l’estudiant?

Es tracta d’una exposició itinerant organitzada des del ministeri d’igualtat del parlament espanyol per la Direcció General per la Igualtat real i efectiva de les persones LGTBI+, comissariada pel sociòleg i periodista José María Ramírez Dueñas, i en col·laboració amb diverses associacions LGTBIQ+. S’ha pogut veure a la UAB del 6 al 29 de maig, amb motiu del Dia Internacional contra l’LGTBIQ-fòbia, que se celebra el 17 de maig.

L’exposició fa un recull de l’activisme LGTBIQ+ a Espanya des dels anys setanta del segle passat fins a l’actualitat. Per tal de commemorar que fa vint anys que es va aprovar el matrimoni igualitari a Espanya, l’exposició ressalta victòries legislatives del col·lectiu com ara la despenalització de les operacions de reassignació de genitals el 1983, la derogació del delicte d’«escàndol públic» de la Llei 16/1970 sobre perillositat i rehabilitació social el 1989, l’aprovació de la llei de canvi registral per a les persones trans* el 2007, i, evidentment, l’aprovació de la Llei 13/2005 que legalitza el matrimoni igualitari el 2005. Sembla que l’exposició li va com anell al dit, a la facultat de dret.

La cronologia exposada, a més a més, presenta les associacions i grups activistes que s’han anat formant al país al llarg dels anys, i com aquests han anat canviant i adaptant-se al context sociopolític. Fa, també, un recull de manifestacions i esdeveniments clau pel col·lectiu en la lluita per aconseguir els drets de la comunitat. Els textos escrits, estan complementats amb cartells, pamflets, vinyetes, fotografies i codis QR que permeten ampliar la informació.

Malgrat la importància de la celebració d’aquestes fites, l’exposició també recalca que encara queda un llarg camí per recórrer. Només cal veure que, en les votacions al parlament espanyol de la Llei 4/2023 –una llei antidiscriminació que busca la igualtat real i efectiva de les persones trans* i la garantia dels drets de les persones LGTBI+– hi va haver 151 vots en contra i abstencions; és a dir que, gairebé la meitat del parlament, no està a favor de la igualtat i el dret de les persones LGTBI+. Qui sap si té a veure amb això, el comentari de l’estudiant.