L’exposició titulada Correspondre. Relacions epistolars i pràctica artística, va tenir lloc del 28 de febrer del 2026 al 10 de maig del 2026 al M|A|C, Mataró Art Contemporani, comissariada per Alexandra Laudo. Una exposició que a partir de les obres dels artistes següents: Mohamed Bourouissa, Luz Broto, Martí Madaula, Àlex Nogué, Irena Visa i Shizuka Yokomizo, pretén mostrar com són les relacions interpersonals, a partir del gènere epistolar; el format de carta i les seves derivacions, per tal de veure com aquestes relacions s’articulen en diverses situacions, i com condiciona la nostra comunicació. 

Aquestes obres creen un diàleg amb l’espai on es troba l’exposició, un espai que condiciona la mostra, no només amb el recorregut, sinó també potenciant el discurs presentat i establint relacions amb algunes de les vivències o que potencia el discurs presentat. Es tracta de l’antiga Presó de Mataró, un espai construït l’any 1851 per Elies Rogent com a presó, que va estar en funcionament fins al 1967, el primer espai semipanòptic de l’estat espanyol i que actualment ha passat a ser un espai museogràfic. 

L’espai interior de la Presó mostra un pati de grans dimensions amb una estructura semipanòptica, on al voltant se li articulen diverses cel·les de presos que actualment són les sales d’exposicions. Un espai que conserva gran part del seu estat original, els sostres alts de les cel·les, les parets blanques, l’obra vista amb alguns “grafitis” dels presos, les portes de les sales originals però repintades de color gris clar… En concret aquesta exposició ocupava tres de les cel·les, els àmbits  2, 3 i 4, les tres amb una única porta que donava al pati. Aquest fet és interessant comentar-lo, ja que condiciona el recorregut de l’exposició, no és un recorregut lineal que hagis d’anar travessant sales sinó que per tal de veure l’exposició has d’anar entrant i sortint al pati semipanòptic. La primera sala ens mostra les obres del projecte de Martí Madaula, la segona sala dividida en tres espais ens mostra les obres dels artistes Luz Broto, Irene Visa i Àlex Noguera, i finalment la tercera sala amb l’obra de dos artistes, Mohamed Bourouissa i Shizuka Yokomizo. 

Cal destacar l’obra de Mohamed Bourouissa, titulada Temps Mort, una projecció de l’obra, aquesta consistia en una correspondència digital amb dos telèfons mòbils entre l’artista i el seu amic JC dins un centre de presó preventiva, un vídeo on se sobreposen la vida quotidiana de Bourouissa i la vida quotidiana dina la presó de JC. Una obra que la comissària va pensar específicament per aquest espai en veure la relació que hi havia sent tant l’espai de l’obra com el de l’exposició un centre penitenciari, tal com ens exposa al full de sala. 

Es tracta d’un espai amb un valor intrínsec al qual se li ha canviat la funció, d’un espai expositiu potent per la narrativa pròpia que aporta i el fet de poder donar profunditat a algunes exposicions. Com en aquest cas, en què l’espai on es va dur a terme l’exposició, la Presó de Mataró permet modelar, dialogar i exemplificar el discurs de les relacions interpersonals a partir de correspondència, especialment amb l’obra Temps mort, que mostra les vivències a una presó a través del seu amic, un fet que permet a l’espectador connectar amb l’espai on es troba.