Quan es parla del LUX Tour de Rosalía, sovint l’atenció se centra en les múltiples referències artístiques al llarg de l’espectacle. Tot i això, reduir el concert a un simple paral·lelisme de cites visuals resulta insuficient. Més enllà de les comparacions amb obres i conceptes, la proposta destaca per la manera de com combina llenguatges procedents de la pintura, la iconografia religiosa, la performance o l’opera per construir una experiència visual pròpia.

La primera connexió, i també la més evident, és la que fa amb les obres clàssiques que formen part del cànon més popular de la història de l’art. A moltes de les cançons que interpreta Rosalía durant el concert, adopta una posada en escena frontal, centralitzant la seva figura. Ho fa amb l’ajuda d’un vestuari elegant, que s’adapta a la figura del cos per tal de construir una simbologia. Aquests mecanismes recorden a recursos presents tant en la pintura religiosa com en la tradició del retrat occidental, on el cos, la seva disposició, la mirada i la indumentària, contribueixen a construir imatges plenes de significats. Aquesta relació es fa especialment visible en moments que han estat comparats i reinterpretats amb obres tan conegudes i populars com La Gioconda quan interpreta una versió de Can’t take my eyes off you, o la Venus de Milo quan canta La Perla. Tot i que aquestes comparacions són les que han tingut més ressò a les xarxes, ens serveixen per veure com les obres han deixat de funcionar de manera estàtica per convertir-se en imatges vives, transformades en moviment, llum i música.

El segon nivell de connexió amb l’art es troba en la manera com el cos i l’espai es converteixen en matèria artística. En aquest sentit, el LUX Tour s’acosta a la performance contemporània, especialment el llenguatge de Dimitris Papaiannou, que planteja el moviment com una construcció d’imatges, i no tant com una simple coreografia tancada. Tant en l’obra de Papaiannou, com en la posada en escena de Berghain o Magnolias, el cos es converteix en un element visual capaç d’organitzar l’espai i construir significat. La llum, la profunditat de l’escena i la disposició dels ballarins generen composicions que recorden més a una imatge en transformació constant que a una coreografia convencional.

Tot i això, centrar-se únicament a identificar referències artístiques acaba deixant en segon pla el que realment fa interessant la proposta de l’artista. El valor del LUX Tour no es troba en descobrir quina obra s’amaga darrere de cada escena i cada acte, sinó en veure com Rosalía ha sigut capaç de combinar diversos llenguatges artístics per construir una experiència única.