Enguany, la sala de la galeria ProjecteSD presenta a la vegada l’exposició Comparatema i la seva proposta per a The Collector is Present vinculada a la Barcelona Gallery Weekend. Ambdues són obra de l’artista vasc Asier Mendizabal. La proposta és Stilfragen (crania): una escultura de formigó de petit format, que s’exposa sota dos gravats de Mendizabal. Aquest conjunt dialoga amb la resta de l’obra de l’artista present a la sala, tot cercant un exercici formal i conceptual. El conjunt gira entorn a l’aspecte hàptic i el paper dels dits i les mans, i la profunda càrrega simbòlica que carreguen aquests gestos.

Si abans de seguir amb la lectura d’aquest article obres una nova pestanya en el teu navegador digital preferit i cerques la paraula “comparatema”, trobaràs que la primera pàgina de resultats són tots relacionats amb aquesta exposició. De fet, el més probable és que el corrector automàtic et faci saber molt amablement que potser la paraula que busques, pobre de tu, és “comparativa”.

De fet, el propi artista admet que, en el moment de l’origen d’aquest projecte, ja va ser difícil assegurar-se si els resultats que trobava al cercador eren veritables o simplement errades ortogràfiques. La comparatema és la unitat mínima susceptible de comparació entre dos elements, que poden ser imatges. El que ens interessa aquí és entendre aquest concepte com a conseqüència de l’enllaç d’escales determinades a relacions específiques. És a dir; aquí no estem cercant patrons ocults, sinó explorant la naturalesa de vincles existents i com es descriuen, i com dirigim l’atenció a les formes de la comparació.

Tal com afirma el breu fulletó de sala d’aquesta exposició, l’escultura és el registre més representatiu de Mendizabal. No obstant això, l’artista també treballa en altres mitjans, i ho fa en aquesta mostra a partir de la serigrafia, el gravat i el collage.

Aquesta no és la primera exposició on Mendizabal proposa superposicions d’imatges que dialoguen amb el blanc o el negatiu; ja ho havia fet amb la seva sèrie El personal que importa (The Staff that Matters) o amb Figuras y prefiguraciones (Figures and Prefigurations). Tanmateix, enguany trobem una proposta on les imatges són ampliades a una mida relativa a la mà humana, que és present en cada un dels elements d’aquesta sèrie de dibuixos. 

Es tracta de la sèrie Temas alternos (cacerías, colosos, adoradores), que recupera el treball del paleantropòleg francès André Leroi-Gourhan, que argumentava sobre la capacitat simbòlica dels gestos manuals a partir d’empremtes i siluetes esgrafiades de mans en manifestacions rupestres paleolítiques.

La segona sèrie de l’exposició es mostra intercalada amb la primera i s’anomena El tema de los dos caballos. Consisteix en la superposició de dues estructures de zinc traçades amb el dit sobre argila fresca amb formes geomètriques basades en les mateixes fonts que la primera sèrie. En algunes de les obres d’aquesta sèrie s’hi pot apreciar un element extra: una anella metàl·lica amb un manat de claus. Es tracta de còpies de les claus que donen accés al taller de Mendizabal. 

Aquesta nova proposta de la galeria ProjecteSD s’emmarca perfectament en la tradició prèvia d’aquesta sala; íntima, introspectiva i conceptualment rica. La sensibilitat que el treball de Leroi-Gourhan transmet a Mendizabal també arriba a l’espectador d’una manera que remet a aquesta condició humana compartida, des de la neolitització a una pausa en un passeig pel carrer Provença.